Extractes del pròleg de Jordi Pessarrodona
Davant d’aquesta perspectiva cal preguntar-nos, com ho tornarem a fer? Quins pilars de l'Estat espanyol cal erosionar i com arribar a un acord de pau? Com encarrilem el dolor, la decepció o la ràbia de les persones en aquests darrers temps i transformar-la de forma positiva?
El Josep Pinyol amb aquest llibre ens proporciona unes eines imprescindibles que ens donen resposta a totes aquestes preguntes. Cal tornar a començar des d’accions de desobediència civil que posin en entredit l’Estat que ens reprimeix. Com activista de la noviolència i de l'acció humanitària amb Pallassos sense Fronteres he pogut comprovar que les accions de desobediència utilitzant la imaginació, l'astúcia la creativitat i sobretot l’humor descol·loquen i deixen sense resposta al repressor.
Aquest és el primer pas per tornar-hi. Amb diferents accions de desobediència civil continuades en el territori i amb el temps aconseguirem dos objectius: per una banda tornar a animar la gent a mobilitzar-nos per reclamar els nostres drets i, per l’altra, anar desgastant l’estat opressor. Però em podeu dir, «no tothom està disposat a jugar-se-la amb aquest tipus d’accions». En aquest punt és on aquest llibre ens pot acabar d’ajuda. No cal que tothom estigui disposat a tot; el grau de desobediència el pot posar cada persona fins on ella mateixa cregui oportú. Hi ha moltes desobediències que són legals i no ens poden reprimir per exercir-les; fer consum estratègic és una d’elles per exemple.
En qualsevol cas, davant d’un estat violent, els recursos tradicionals, votar i manifestar-se són insuficients. Només la desobediència civil ben rumiada, que pugui aglutinar accions massives dins de la legalitat, a grups de persones molt preparades en noviolència per realitzar accions al·legals, poden ser triomfadores; però mai d’un dia per l’altre.
En aquest llibre hi trobareu dues parts, en la primera una anàlisi retrospectiva extraordinària de com hem arribat a la situació actual i una segona part que ens dóna resposta a moltes de les preguntes que constantment ens fem de com podem arribar a ser un estat independent.
Ens podem considerar afortunats els activistes que ens hem inspirat en el que ens varen ensenyar Ganhdi o Martin Luther King. A casa nostra Lluís Maria Xirinacs ens va mostrar el camí de la desobediència civil i ens va convidar a una insurrecció pacifica, basada en valors ètics de justícia i llibertat.
Per acabar cal que compartim tant les frustracions com les alegries amb els altres activistes. Quan assumim riscos i volem canvis radicals no els podem afrontar sols; quan els compartim som imparables, aquesta és la gran força que tenim, la força de la gent!
El que ens proposa el Josep en aquest llibre cal que les entenguem i les sentim amb l’objectiu de posar-nos dempeus i tornar-nos a moure. Cal que continuem alimentant la nostra reivindicació i ser inconformistes. Jo ho sóc, tot i haver passat de la nit al dia a ser el «nas» més conegut de tot Catalunya. Ho sóc tot i d’haver patit insults, amenaces i ser colpejat per la Guàrdia Civil o els mossos d'esquadra. Ho sóc tot i patir una persecució judicial que avui en dia encara no ha finalitzat. No han aconseguit de cap manera arronsar-me; no podran mai enfosquir la meva esperança o millor dit el meu convenciment que aconseguirem ser un país lliure.
Ens pot semblar que l’estat espanyol és invencible però a vegades amb una mica d'humor podem acabar amb la seva fortalesa.
Superem les nostres pors, afegim un somriure i serem a prop de la Llibertat.
Somriures i Revolta!
Jordi Pesarrodona Capsada
Activista, pallasso i comediant