Trajectòria Social i Política

 DADES PERSONALS

 En Josep Pinyol i Balasch va nèixer l'any 1952 a Cornellà de Llobregat que aleshores tenia uns 10.000 habitants i era un poble industrial, però també agrari. Va ser el cinquè  d'una familia de deu germans i germanes. Al revés de la majoria d'habitants del planeta  que han emigrat del camp a la ciutat, la ciutat li va caure a sobre i Cornellà es va  convertir en un suburbi de 80.000 habitants. A aquesta ciutat continua vivint.

Va estudiar el batxillerat als escolapis del carrer Diputació de Barcelona. Es va llicenciar en història moderna i contemporània per la Universitat de Barcelona, amb la tesina «El  catalanisme intervencionista. La Lliga Regionalista des del manifest «Per Catalunya» (1914) fins a la «Vaga de la Canadenca» (1919); no publicada.

Es va casar l'any 1977 amb la Rosalia i té una filla, Eulàlia, i una néta, Èlia, i un nét, Pol.

INICI DE L'ACTIVITAT SOCIAL I POLÍTICA

A dinou anys va començar el seu activisme social com a membre de la redacció de «El Pensamiento de Cornellà», que va iniciar una nova etapa amb joves antifranquistes. La seva reaparició va coincidir amb les inundacions del 20 de setembre de 1971 i les protestes que van seguir per la falta de canalització del riu Llobretat. Va ser clausurada al cap de pocs mesos.

PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA-CONGRÉS

L'any 1975, amb un grup local de Cornellà, va entrar en contacte amb el Sindicat d’Obrers de Catalunya. Més tard aquest grup es va integrar a Convergència Socialista de Catalunya i va ser nomenat representant de Cornellà al seu Consell General. Com a tal, davant les eleccions de juny de 1977 va fer la proposta d'una candidatura unitària al Senat (la futura Entesa dels Catalans), la creació de l’Assemblea de Parlamentaris i la convocatòria d’una gran manifestació unitària que es va fer l'Onze de Setembre d'aquell any, amb un milió de participants.

Es va oposar a la integració del PSC-Congrés al PSOE, promovent el corrent intern «II Congrés». En incorporar-se aquest partit en el PSOE ja no va formar part del PSC(PSC-PSOE).

                                   

NACIONALISTES D'ESQUERRA

L'any 1979 va participar en la creació de la Unió Socialista de Catalunya impulsada pel Front Nacional de Catalunya. En aquest moment va escriure el llibre "La sobirania nacional", que va introduir el concepte de la via democràtica a la independència. Amb el FNC històric va integrar-se a Nacionalistes d'Esquerra, del qual va ser membre del seu Secretariat.

Quan, l'any 1986 Nacionalistes d’Esquerra va integrar en el precedent d’Iniciativa per Catalunya, es va desentendre de la formació. 

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

L'any 1992 va ingressar, juntament amb Jordi Carbonell, a Esquerra Republicana de Catalunya, dirigida en aquell moment per Àngel Colom i va passar a formar part del seu Consell Nacional. Va coordinar el llibre «República Catalana» de cara a les eleccions al Parlament d’aquell any.

Va proposar al Secretari General d'ERC una gran campanya pel Concert Econòmic. Els centenars d'actes realitzats van posar el dèficit fiscal en l'agenda política catalana. La mobilització va culminar amb el «Concert pel Concert» celebrat al Parc de la Ciutadella, segurament el primer acte que va aplegar més de 100.000 independentistes.

L'any 2000 va defensar una esmena a la totalitat a la línia estratègica de Josep Lluís Carod-Rovira que defensava que ERC havia de ser "un partit com els altres" i l'entrada al Govern de la Generalitat amb un pacte amb CDC. L'esmena va ser refusada, però després de les eleccions es va formar part del Govern de Pasqual Maragall. Quan va comprovar que les seves tesis eren tan minoritàries que no era escollit per defensar-les al Consell Nacional, es va donar de baixa d’ERC. 

                                             

REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA

Tot i no ser membre d'ERC va formar part de Reagrupament independentista, nascut com un corrent intern d’ERC. Com un dels redactors de la ponència presentada a la Conferència Nacional de 2007 va proposar l'estratègia de la Declaració Unilateral d’Independència. Era l'alternativa a les vies gradualistes d'ERC que justificaven la seva participació al Govern del President Montilla.

Després que Joan Carretero no s'entengués amb Joan Laporta per fer una candidatura a les eleccions al Parlament de 2010 va formar part de Solidaritat Catalana durant uns mesos.

                                           

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA 

Va participar activament en l’organització de la Consulta per la Independència de Cornellà. Uns mesos més tard, amb altres membres activistes d'aquesta consulta es va afiliar a l’Assemblea Nacional Catalana, constituint l'Assemblea Territorial de Cornellà. Va formar de la Junta local com a vocal o com a càrrec orgànic fins a l'actualitat.

Va formar part de la comissió redactora del manifest Denúncia Ciutadana Davant les Nacions Unides, el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Consell d'Europa i l'OSCE impulsat per l'ANC i que va recollir centenars de milers de signatures a la Consulta del 9 de novembre de 2014.

L'any 2022 va ser elegit membre del Secretariat Nacional de l'ANC. Juntament amb el Grup de Treball Acció va impulsar la campanya Nosaltres Acusem de denúncia de la Causa General contra l'independentisme, desfermada per la justícia espanyola. El seu llançament va ser una acampada de dos dies a la plaça Catalunya de Barcelona. Les traves posteriors a la campanya posades pel Consell Permanent i la seva deriva autoritària va portar a la seva dimissió del Consell Nacional amb altres companys del Grup Acció i del vicepresident Jordi Pessarrodona. 

                               

BLOCS A INTERNET

En els darrers anys ha escrit moltes entrades sobre estratègia política independentista als seus blocs a Vilaweb, a Tribuna.cat i a Directe.cat.